Ilargia

Hola gent! quan de temps, ara tothom està amb el facebook... ¬.¬
x'D bueno res, que aquesta cançó es diu Ilargia i és de Ken Zazpi,
i com que suposo que vosaltres no sabeu Euskera, aquí us deixo la traducció! =P
Comenteu eh!
Un petó, Fins Sempre...



ILARGIA

Esaiozu euriari berriz, ez jauzteko
esan bakardadeari gaur ez etortzeko.

Na na na na na na na na
na na na na na na na na.

Eusten nauen soka zara ta itotzen nauena
ametsak sortu zizkidana galtzen dituena.

Na na na na na na na na
na na na na na na na na

Zuretzat ilargia lapurtuko nuke gauero,
eta zu itsu zaude bere argia ikusteko,
irrifarrez, gero minez eragin didazu negarra,
nire sua itzali da,
ez zara gaueko izar bakarra, ez zara!!

Esan sentitzen dudana ez dela egia
une baten sinisteko ez garen guztia.

Na na na na na na na na
na na na na na na na na

Zuretzat ilargia lapurtuko nuke gauero,
eta zu itsu zaude bere argia ikusteko,
irrifarrez, gero minez eragin didazu negarra
nire sua itzali da,
ez zara gaueko izar bakarra, ez zara!!

Na na na na na na na na
na na na na na na na na...
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
LA LLUNA

Ves i diga-li a la pluja, que no torni a venir
Diga-li a la soledat, que no la vull avui

nananananananana
nananananananana

Ets la soga que m'aguanta, i m'ofega al mateix temps
la que em va fer néixer els somnis, la que me'ls fa malbé

nananananananana
nananananananana

Cada nit, tinc un desig la lluna per tu robaria
i si es perd la seva llum, una obsessió a la llunyania
Un somrís tan malferit, pel patiment que per tu ploro,
Ja s'ha apagat tot el meu foc
no ets la única estrella de la nit, no ho ets...

Digues que el que ara sento, no es de veritat
tot el que no son per creure per creure en un instant

ananananananananana
nananananananana

Cada nit, tinc un desig la lluna per tu robaria
i si es perd la seva llum, una obsessió a la llunyania
Un somrís tan malferit, pel patiment que per tu ploro,
Ja s'ha apagat tot el meu foc
no ets la única estrella de la nit, no ho ets...

ananananananananana
nananananananana
[ Ajouter un commentaire ] [ Aucun commentaire ]

# Posté le jeudi 05 novembre 2009 11:48

Requiem for a Dream ~ Lord of the Rings

Enfi... Tant de bo la vida fos així (com al video *_*)
Amb això confirmo la meva natura de Freaky Fantasy x'D
Espero que us agradi tant com a mi, mireu-lo, val la pena,
si més no escolteulo perque no es veu massa be, però es simplement... sublim.

Un Petonàs!
[ Ajouter un commentaire ] [ 2 commentaires ]

# Posté le mardi 14 avril 2009 14:28

La Passió?

La Passió?
La Passió només s'entén,
quan dues mirades es busquen, es cerquen,
quan dues mans juguen a trobar-se,
quan dos llavis es fonen,
forjant així luxúria.

La luxúria, és quan dos amants
ajuntant els seus cossos, sentint-se l'un a l'altre,
es fan l'amor,
i deixen que les seves ànimes s'evaporin,
pugin pel coll i es cremin a la boca
creant així la foguera de l'eternitat.
Però tot això, només és una espurna de passió.
[ Ajouter un commentaire ] [ 5 commentaires ]

# Posté le mardi 31 mars 2009 17:35

La mort des amants

La mort des amants
Nous aurons des lits pleins d'odeurs légères,
Des divans profonds comme des tombeaux,
Et d'étranges fleurs sur des étagères,
Ecloses pour nous sous des cieux plus beaux.

Usant à l'envi leurs chaleurs dernières,
Nos deux coeurs seront deux vastes flambeaux,
Qui réfléchiront leurs doubles lumières
Dans nos deux esprits, ces miroirs jumeaux.

Un soir fait de rose et de bleu mystique,
Nous échangerons un éclair unique,
Comme un long sanglot, tout chargé d'adieux ;

Et plus tard un Ange, entr'ouvrant les portes,
Viendra ranimer, fidèle et joyeux,
Les miroirs ternis et les flammes mortes.
 Charles Baudelaire

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Tindrem llits plens d'olors lleugeres,
Divans profuns com tombes,
I estranyes flors sobre estanteries,
Ecloses per nosaltres sota els cels més bonics.

Farem servir quan voldrem les seves últimes calors,
Els nostres dos cors seran dos grans torches,
Que reflectiran les seves dobles llums
Dins els nostres esperits, aquests miralls bessons.

Un vespre fet de rose i blau místic,
Intercambiarem un llampec únic,
Com un llarg sanglot, tot carregat d'adéus;

I més tard un àngel, obrint a mitjes les portes,
Vindra a reanimar, fidel i joiós,
Els miralls tendres i les flames mortes.
 (traduït per mi, es només perquè entengueu de que va el poema, ja sé que està molt malament però està traduït literalment... que voleu xD, un petó!)
[ Ajouter un commentaire ] [ 1 commentaire ]

# Posté le dimanche 01 mars 2009 16:22

La Dama Negra

Ultimament, em passa una cosa molt xunga,
se '"m'apareixen" dos personatges:
UN NOI: vestit de blanc, amb ales fetes de plumes,
amb els cabells llargs i tan rossos que gairebé són blancs,
portant una rosa negra...
UNA NOIA: vestida de blanc, com si fós gothica,
amb ales negres, llàgrimes fetes de sang,
i porta un violí de color blanc a lla mà...
Però quan ells veig, tinc la sensació,
de que davant meu van passant, com si fossin els meus cabells,
bucles pèlrojos que onejen amb el vent...

M'estic traumant molt (eh Desi) el cas es que,
aquesta canço de Mägo (como no) mu ha recordat i ho volgut posar aquí...
[ Ajouter un commentaire ] [ 3 commentaires ]

# Posté le mardi 18 novembre 2008 17:13